Aquesta secció conté informació sobre el maquinari que necessiteu per a començar amb Debian. També trobareu enllaços amb més informació a sobre del maquinari suportat per GNU/Linux.
Debian no imposa requeriments de maquinari més enllà que els del mateix nucli
Linux i el conjunt d'eines de GNU. En tot cas, qualsevol arquitectura o
plataforma a la que s'hagi portat el nucli Linux, la libc, el gcc,
etc. i que tingui un port de Debian, podrà executar Debian. Si us plau aneu a
les pàgines dels ports en http://www.debian.org/ports/i386/
per a més detalls de l'arquitectura i386 i de com ha estat testada amb Debian.
Més que intentar descriure les diferents configuracions de maquinari suportades per Intel x86, aquesta secció contindrà informació general i referències d'on trobar informació addicional.
Debian 3.0 suporta les once principals arquitectures i diverses variacions de cada arquitectura conegudes com a "sabors".
Arquitectura | Nomenclatura de Debian / Sabor
---------------------+--------------------------------
Intel basats en x86 | i386
| - vanilla
| - idepci
| - compact
| - bf2.4 (experimental)
|
Motorola 680x0: | m68k
- Atari | - atari
- Amiga | - amiga
- 68k Macintosh | - mac
- VME | - bvme6000
| - mvme147
| - mvme16x
|
DEC Alpha | alpha
| - generic
| - jensen
| - nautilus
|
Sun SPARC | sparc
| - sun4cdm
| - sun4u
|
ARM i StrongARM | arm
| - netwinder
| - riscpc
| - shark
| - lart
|
IBM/Motorola PowerPC | powerpc
- CHRP | - chrp
- PowerMac | - powermac, new-powermac
- PReP | - prep
- APUS | - apus
|
HP PA-RISC | hppa
- PA-RISC 1.1 | - 32
- PA-RISC 2.0 | - 64
|
Intel basats en ia64 | ia64
|
MIPS (big endian) | mips
- SGI Indy/I2 | - r4k-ip22
|
MIPS (little endian) | mipsel
- DEC Decstation | - r4k-kn04
| - r3k-kn02
|
IBM S/390 | s390
| - tape
| - vmrdr
|
---------------------+----------------------------
Aquest document cobreix la instal·lació per a l'arquitectura i386.
Per a veure la informació de qualsevol de les altres arquitectures suportades
per Debian mireu les pàgines de Debian-Ports (Pàgines
específiques de les arquitectures).
Informació més completa referent als perifèrics suportats podeu trobar-la en el
Linux Hardware
Compatibility HOWTO. Aquesta secció simplement n'exposa els bàsics.
Gairebé tots els processadors basats en x86 estan suportats; aquests també inclouen als processadors de AMD i Cyrix. També estan suportats els nous processadors com el Athlon i el K6-2 o K6-3, respectivamnet. En canvi, Linux no funcionarà en processadors 286 o anteriors.
El bus del sistema forma part de la placa base la qual permet la comunicació entre la CPU, els perifèrics i els dispositius d'emmagetzamament. El vostre ordinador usa un bus del tipus ISA, EISA, PCI, l'arquitectura Microchannel (MCA, usada en la línia IBM PS/2) o VESA Local Bus (VLB, també anomenada bus VL).
Segurament en la terminal de la vostra consola estareu usant una interfície compatible VGA. Gairebé totes les targetes modernes són compatibles amb MGA. Antics estàndards com a CGA, MDA o HGA també tindrien que funcionar, sempre que no necessiteu suport X11. Noteu que X11 no serà usat durant el procés d'instal·lació descrit per aquest document.
El suport Debian per a interfícies gràfiques serà determinat pel suport trobat
en el conjunt del sistema X11 en les XFree86. Les noves ranures d'espansió
(slots) de vídeo AGP actualment són una modificació de l'especificació PCI i
moltes targetes AGP funcionen sota XFree86. Detalls sobre els busos gràfics
suportats, targetes, monitors i punters podeu trovar-los en http://www.xfree86.org/. Debian 3.0
ve amb la revisió X11 4.1.0.
Els portàtils també estan suportats. Sovint aquests tenen especificacions o
maquinari propietari. Per a veure si el vostre portàtil funcionarà o no amb
GNU/Linux, mireu les Linux Laptop
pages (pàgines de portàtils Linux).
El suport multiprocessador (multi-processor) — també anomenat "multiprocessament simètric" (symmetric multi-processing) o SMP — està suportat per aquesta arquitectura. De tota manera l'estàndard Debian 3.0 de la imatge del nucli no suporta SMP. Això no hauria d'impedir la instal·lació, donat que aquest estàndard, sense SMP hauria de poder arrencar aquests sistemes; el nucli simplement sols usarà la primera CPU.
Per a aprofitar l'avantatge dels múltiples processadors, tindreu que substituir el nucli estàndard de Debian. Podeu trobar una discussió de com fer això en; Compilació d'un nou nucli, Secció 9.6. En aquest moment (versió del nucli 2.2.20) la manera d'habilitar el SMP és seleccionant "symmetric multi-processing" (multiprocessament simètric) en la secció "General" de la configuració del nucli.
En molts casos, tindreu que fer la primera arrencada des de disquets, usant el disquet de rescat. Generalment, tot el que necessitareu serà una unitat de disquet de 3.5 polsades d'alta densitat (high-density 1440 k). També proveïm d'imatges per a disquets de 5.25 polsades d'alta densitat (Double-density 1200 k).
La instal·lació des de CD-ROM està suportada per algunes arquitectures. En màquines amb suport d'arrencada des de CD-ROM, hauríeu de ser capaços de fer una completa floppy-less instal·lació. Fins i tot si el vostre sistema no suporta l'arrencada des de CD-ROM, podreu usar-los conjuntament amb d'altres tècniques per a instal·lar el vostre sistema, una vegada que hagueu iniciat l'arrencada amb un altre mètode; feu un cop d'ull a Arrencant des d'un CD-ROM, Secció 5.2.
Tant els CD-ROM SCSI com els IDE/ATAPI estan suportats. Afegint-hi el suport
de totes les interfícies de CD no estàndards suportades per Linux (com els
controladors Mitsumi i Matsushita). Tot i així, aquests models requereixen de
paràmetres especials d'arrencada o d'altres ajustaments per a fer que
funcionin. El Linux
CD-ROM HOWTO conté informació en profunditat sobre l'us dels CD-ROM
amb Linux.
Instal·lar des de discs locals es una altra opció per a moltes arquitectures.
També podeu iniciar l'arrencada del vostre sistema sobre la xarxa. Instal·lar sense disc, iniciant l'arrencada des de la xarxa i muntant mitjançant NFS tots els sistemes de fitxers locals, és l'altre opció -- probablement necessitareu un mínim de 16MB de RAM per a aquesta opció. Després de que el nucli del sistema operatiu estigui instal·lat, podreu instal·lar la resta del vostre sistema mitjançant qualsevol altre connexió a la xarxa (incloënt-hi PPP després d'instal·lar el sistema base), via FTP, HTTP o NFS.
Els discs d'arrencada Debian contenen un nucli construit per a maximitzar el nombre de sistemes en els que pugui funcionar. Desafortunadament, això fa al nucli més gran, amb una gran quantitat de controladors que mai seran usats per la vostra màquina (doneu un cop d'ull a Compilació d'un nou nucli, Secció 9.6 per a saber com construir el vostre propi nucli). Tot i així, és desitjable suportar el més ampli rang de dispositius possible per a assegurar-se de que podreu instal·lar en la major diversitat de maquinari possible.
Generalment, el sistema d'instal·lació Debian inclou suport per a disquets, unitats IDE, disquets IDE, dispositius IDE de port paral·lel, controladores i unitats SCSI. Els sistemes de fitxers suportats inclouen al MINIX, FAT, extensions Win-32 de FAT (VFAT), entre d'altres (noteu que el NTFS no està suportat pel sistema d'instal·lació; podreu afegir-lo més tard, tal i com es descriu en Compilació d'un nou nucli, Secció 9.6).
Les interfícies de disc que emulen la interfície de disc dur "AT" que
sovint s'anomenen MFM, RLL, IDE o ATA, estan suportades. Les antigues
controladores de disc dur de 8 bits usades en els ordinadors IBM XT sols estan
suportades com a mòduls. Les controladores de disc SCSI de molts fabricants
diferents també estan suportades. Mireu el Linux Hardware
Compatibility HOWTO per a més detalls.
Els no suportats són algunes unitats IDE SCSI i controladores SCSI , incloënt-hi
Com a mínim haureu de tindre 12MB de memòria i 110MB d'espai al disc dur. Per a un sistema mínim basat en consola (tots els paquets estàndard), es requeriran 250MB. Si voleu instal·lar una quantitat raonable de programari, incloënt-hi el sistema X Window i alguns programes i llibreries de desenvolupament, necessitareu 400MB com a mínim. Per a una instal·lació més o menys completa, necessitareu al voltant dels 800MB. Per a instal·lar tot el disponible en Debian, probablement necessitareu al voltant d'uns 2 GB. Actualment instal·lar-ho tot no té sentit, donat que molts paquets tenen conflictes amb d'altres.
Algunes targetes d'interfície de xarxa (NIC) no estan suportades per la majoria
dels discs d'instal·lació Debian, com les targetes i protocols; AX.25, 3Com
EtherLink Plus (3c505) i EtherLink16 (3c507); NI5210; NE2100 genèriques; NI6510
i NI16510 EtherBlaster; SEEQ 8005; Schneider & targetes Koch G16; Ansel
Communications EISA 3200; targetes basades en Winbond-840 (p.e: Realtek-100A),
alguna de les noves targetes basades en Tulip i la targeta de xarxa encastada
Zenith Z-Note. Aquestes són les targetes de xarxa suportades pel sabor
"bf2.4": targetes basades en Winbond-840, les noves targetes basades
en Tulip, les National Semiconductor sèries DP8381x/DP8382x i la Sundance ST201
"Alta". Les targetes de xarxa Microchannel (MCA) no estan suportades
pel sistema d'instal·lació estàndard, però mireu el Linux en MCA
per a algunes intruccions (antigues) i l'arxiu de discussions Linux
MCA. Les xarxes FDDI tampoc no estan suportades pels discs
d'instal·lació, tant les targetes com els protocols. Podeu crear-vos un nucli
personalitzat que les suporti i substituir el que usa el instal·lador (mireu Reemplaçant el
nucli del disquet de rescat, Secció 10.3).
Pel que fa a la RDSI (en anglès ISDN), el protocol D-channel per a les (antigues) German 1TR6 no està suportat; les targetes Spellcaster BRI ISDN tampoc estan suportades pels disquets d'arrencada.
Els dispositius de so tampoc estan suportats per defecte. Però tal i com s'ha mencionat anteriorment: si desitgeu usar el vostre propi nucli si us plau mireu-vos; Compilació d'un nou nucli, Secció 9.6 per a més informació.
Linux suporta una llarga varietat de dispositius de maquinari com ara ratolins,
impresores, escàners, dispositius PCMCIA i USB. Tot i això, molts d'aquests
dispositius no són requerits per a instal·lar el sistema. Els teclats USB
poden requerin d'una configuració addicional (mireu Teclats USB, Secció
3.7.3.4). Aquesta secció conté informació a sobre dels perifèrics
específics no suportats pel sistema d'instal·lació, encara que poden
estar suportats per Linux. Un altre cop, mireu en el Linux Hardware
Compatibility HOWTO per a determinar si el vostre maquinari
específic està suportat per Linux.
El maquinari USB està suportat pel sabor "bf2.4". Si us trobeu amb que no podeu usar alguns dispositius USB, posteriorment podreu actualitzar el nucli 2.4.x.
Noteu que els nuclis existents no suporten els ports sèrie numerats per sobre
de quatre (/dev/ttyS3). Tindreu que usar qualsevol dels altres
disponibles o sinó contruir-vos un nucli propi (mireu; Reemplaçant el
nucli del disquet de rescat, Secció 10.3).
Ja hi han venedors que distribueixen els seus sistemes amb Debian o alguna
altra distribució de GNU/Linux preinstal·lada. Potser tindreu que pagar més
per aquest privilegi, però el fer-ho així us assegurarà que aquest maquinari
està completament suportat per GNU/Linux. Si teniu que comprar una màquina amb
Windows inclos, llegiu-ne atentament la llicència que ve amb el Windows; teniu
la posibilitat de rebutjar la llicència i obtindre el descompte del seu
venedor. Mireu http://www.linuxmall.com/refund/
per a completar detalls .
Tant si compreu un sistema amb Linux preinstal·lat com sinó o fins i tot un sistema usat, és important comprovar que el seu maquinari està suportat pel nucli Linux. Cerqueu el vostre maquinari en la llista de components citada anteriorment. Feu saber al vostre venedor que esteu comprant per a un sistema Linux. Doneu suport als venedors que es mostrin amables amb el maquinari Linux.
Alguns fabricants de maquinari simplement no diuen com escriure controladors pel seu maquinari. D'altres no permeten l'acces a la documentació sense un acord de no divulgació que eviti que alliverem el codi font en Linux.
Donat a que no ens han concedit l'acces a la documentació d'aquests dispositius, simplement no funcionaran sota Linux. Podeu ajudar demanant als fabricants d'aquest maquinari que alliberin la documentació. Si una gran quantitat de gent pregunta, llavors aquests s'adonaran de que la comunitat del programari lliure és un mercat important.
Actualment hi ha una tendència preocupant en la profileració de maquinari específic per a Windows com mòdems i impresores. En molts casos són especialment disenyats per a operar amb el sistema operatiu Microsoft Windows anomenant-se "WinModem" o "Made especially for Windows-based computers" (fet especialment per a ordinadors basats en Windows). Això generalment es fa treient els processadors encastats del maquinari i passant la seva feina a un controlador de Windows que s'executa a sobre del processador del vostre ordinador (CPU). Aquesta estratègia fa al maquinari més barat, però l'estalvi no repercuteix en l'usuari i encara menys donat que aquest maquinari pot ser fins i tot més car que els dispositius equivalents que conserven la seva intel·ligència encastada.
Tindríeu que evitar el maquinari específic per a Windows per dos motius. El primer seria que els fabricants generalment no deixen les fonts per a escriure els controladors per a Linux. Generalment, la interfície del maquinari i del programari és propietària i la documentació no està disponible sense un acord de no dibulgació, si es que aquesta està disponible. Això imposibilita el seu us pel programari lliure, donat que aquest revela sistemàticament el codi font dels seus programes. El segon motiu seria que quan a dispositius com aquests s'els hi eliminen els processadors encastats, el sistema operatiu ha d'executar la feina d'aquests, sovint amb prioritat de temps real i llavors la CPU no està disponible per a executar els vostres programes doncs té que portar aquests dispositius. Donat que l'usuari tipic de Windows no multi-processa tant intensivament com un usuari de Linux els fabricants confien en que l'usuari de Windows simplement no noti la càrrega que aquest maquinari imposa a la seva CPU. Tot i això, qualsevol sistema operatiu multiprocés, inclús Windows 95 o NT, pateixen el degradament de les seves funcionalitats quan els fabricants fan grans estalvis amb la capacitat del processament encastat en aquest maquinari.
Podeu ajudar amb aquesta situació alentant als fabricants per a alliberar la
documentació i d'altres recursos necessaris per a programar aquest maquinari,
però la millor estratègia és simplement evitar aquest tipus de maquinari fins
que es llisti com a funcional en el Linux Hardware
Compatibility HOWTO.
Si pregunteu per RAM amb paritat (Parity RAM) en la vostra botiga d'informàtica, probablement aconseguireu mòduls de memòria amb paritat virtual en comptes d'uns amb paritat real. Els SIMM amb paritat virtual sovint es poden distingir (no sempre) sols perque tenen un xip més que un SIMM equivalent sense paritat i per que el xip extra és més petit que els altres. Els SIMM amb paritat virtual funcionen exactament igual que els de memòria sense paritat. Excepte en que no poden dir quan hi ha hagut un error en un únic bit de la RAM el que si fan els SIMM amb paritat real implementant la paritat en la placa base. No pagueu mai més per un SIMM amb paritat virtual que un sense paritat. En canvi podeu esperar pagar una mica més per un SIMM amb paritat real, donat que en realitat estareu comprant una mica més de memòria per cada 8 bits.
Si desitgeu una completa informació de les característiques de la RAM en
l'arquitectura Intel x86 i sobre quina RAM és millor comprar, mireu-vos la
PC Hardware
FAQ.
Instal·lació de Debian GNU/Linux 3.0 per a Intel x86
versió 3.0.23, 15 May, 2002